Les persones migrants que viuen a les nostres ciutats i als nostres pobles no poden exercir-lo, excepte els comunitaris i uns quants ciutadans amb conveni recíproc amb els països d’origen.

No podem parlar d’una integració d’aquestes persones a les nostres societats mentre, al mateix temps, els deneguem el seu dret a la participació política. Em sembla difícil justificar democràticament que milers de persones que viuen amb nosaltres, que compleixen els seus deures, que paguen impostos... no puguin decidir sobre qui ha d’influir sobre les seves vides, sobre la seva feina, sobre l’educació dels seus fills... És una greu desigualtat respecte a les persones autòctones.

El dret a vot hauria d’anar associat a la residència i no a la nacionalitat. En cas contrari, estem relegant les persones migrants a una condició inferior, mentre que, mentrestant, anem proclamant la igualtat dels drets humans.

L’estat del benestar no pot ser només per a una part de la societat. L’accés de tota la ciutadania al vot és un fet que ens beneficia a tothom, perquè és l’única forma per conèixer totes les opinions i perquè així es podrà actuar en benefici de tots.

Hem d’assumir que l’única alternativa per assolir un desenvolupament just, humà i solidari és treballar per suprimir qualsevol forma de discriminació d’algunes persones i de col·lectius que formen part de la nostra societat, i fer-los partícips de tot allò que ens afecta com a ciutadans i ciutadanes de Manresa.

Jamaa Mbarki el Bachir

Regidor de Nova Ciutadania i Cooperació